Matt Mullenweg s’ha pronunciat aquests darrers dies des de la reflexió, la crítica i també l’autocrítica sobre l’estat del projecte WordPress. Qüestiona una cultura de procés que, segons ell, paralitza la presa de decisions, eclipsa els contribuïdors individuals davant de les empreses, i ha convertit Five for the Future en un programa amb dades sense utilitat.
Recorda que pots escoltar aquest programa des de Pocket Casts, Spotify, i Apple Podcasts o subscriure’t al feed directament.
Transcripció del programa
Hola, soc en Josep Morán i estàs escoltant WPpodcast, al resum de notícies de la Comunitat WordPress.
En aquest programa trobaràs la informació del 13 al 19 d’abril del 2026.
Tot va començar a la WordCamp Asia de Mumbai. Durant el torn de preguntes del tancament, un assistent va demanar al panell quina era la millor manera que una empresa podia contribuir al projecte.
Dos dels committers més actius del nucli, Peter Wilson i Sergey Biryukov, van donar la mateixa resposta: patrocinar contribuïdors a temps complet. Mullenweg, que seguia l’esdeveniment a distància, va discrepar públicament i en temps real a través de l’equip de comunicació d’Automattic.
El que va venir després ha estat una setmana de debat intens dins la comunitat.
L’equip Make Core obre el debat sobre les acreditacions
El primer fil va arrencar a Make Core, on Matt va publicar una reflexió a partir d’una foto d’una acreditació de l’esdeveniment que va veure circular per xarxes.
A la foto apareixia en lletres grans l’etiqueta “SELF EMPLOYED”, i això el va portar a preguntar-se en quin moment el projecte havia començat a posar el nom de l’empresa per sobre de qualsevol dada personal del contribuïdor. La seva proposta concreta: que les acreditacions mostrin el nom d’usuari a WordPress.org, el lloc d’origen i el web, no l’ocupador.
Core Committers: el diagnòstic més dur
Al canal core-committers de Slack, la crítica es va tornar més extensa. El detonant va ser un tiquet de Trac relacionat amb la pantalla de Connectors de WordPress 7.0, creat per un empleat de l’empresa Automattic després d’una conversa privada amb un altre company, fusionat durant la fase de Release Candidate sense discussió pública.
Quan Mullenweg el va revisar al tornar de la WordCamp, el va descriure com un microcosmos de tots els problemes que arrossega el projecte.
El seu diagnòstic va ser directe: WordPress no està sent superat per la competència, sinó que s’està fent mal a si mateix. Dinou anys de creixement sostingut davant de crítics que prediuen el seu fracàs, i ara, segons ell, el projecte fa anys que desfà tot el que el va fer exitós.
Va apuntar a l’excés de procés com a causa principal. Va assenyalar que les normes de participació, la discussió pública, el consens ampli i l’accessibilitat global als horaris de reunions, són raonables per separat, però en conjunt han creat una cultura on és funcionalment impossible resoldre assumptes menors sense setmanes de fil a Slack i desenes de participants.
L’acumulació de més de 8.000 tiquets oberts a Trac, que el projecte havia optat per amagar darrere d’una consulta personalitzada en lloc d’abordar, li va semblar un exemple perfecte d’aquesta dinàmica.
També va ser crític amb l’estat de WordPress.org. Va assenyalar diversos problemes concrets:
- Pàgines amb capçaleres enormes i contingut escàs.
- Una pàgina About que no reflecteix el canvi de MySQL a MariaDB.
- Una navegació inconsistent entre seccions.
- La pantalla de Connectors d’IA que ell mateix havia impulsat per a WordPress 7.0, que va arribar tard i mostrava pantalles d’error.
Va comparar el temps invertit amb el ritme al qual Cloudflare havia construït el seu propi CMS, EmDash, en dos mesos.
Five for the Future: crítica al programa que ell mateix va llençar
Al canal five-for-the-future de Slack, Mullenweg ha estat igual de directe amb el programa que ell mateix va llençar el 2014 perquè les empreses dediquessin el cinc per cent de la seva capacitat a contribuir al projecte. El problema no és el concepte sinó l’execució.
El programa va ser dissenyat per incentivar compromisos que mai es verifiquen i que no tenen en compte si l’activitat resultant està alineada amb els objectius del projecte. Les dades que genera són, en paraules seves, “pitjors que inútils tal com hem estructurat el programa”.
Va identificar quatre problemes concrets:
- La presència corporativa ha eclipsat voluntaris, estudiants i contribuïdors que treballen en el seu temps lliure.
- Els compromisos es tracten com un fi en si mateixos i no com un primer pas.
- No hi ha seguiment de l’activitat real després de fer un pledge.
- Els equips de Make han perdut de vista el seu propòsit a favor d’objectius intermedis i dinàmiques de procés.
Les respostes dins del projecte van ser variades. Anne McCarthy, de l’empresa Automattic, va reconèixer que el pèndol havia oscil·lat massa cap al reconeixement corporatiu i va obrir una proposta per dissenyar una plantilla d’acreditació estàndard per a totes les WordCamp.
També es va sumar a la idea de recuperar la figura dels Lead Developers, que considera que la seva desaparició ha deixat buits de responsabilitat que es manifesten a cada cicle de llançament.
Amber Hinds va assenyalar que mesurar hores brutes afavoreix estructuralment les grans empreses, i va proposar mesurar la proporció d’hores disponibles dedicades al projecte.
Així, un individu que contribueix la meitat del seu temps està donant proporcionalment molt més que una empresa amb centenars d’hores que només representen el cinc per cent de la seva capacitat total.
Courtney Robertson va plantejar una pregunta que ronda pel cap de bona part de la comunitat WordPress: qui és el propietari real de la infraestructura del projecte? WordPress.org pertany personalment a Mullenweg? i Robertson va demanar que ho digués clarament i per escrit perquè els contribuïdors entenguin que col·laborar en aquesta infraestructura és contribuir al projecte i no enriquir una persona privada.
Mullenweg va tancar les seves intervencions de dimarts amb una reflexió sobre Joost de Valk, cofundador de Yoast, amb qui manté un conflicte públic des del 2024 i a qui es va prohibir l’accés a WordPress.org després de demanar públicament el final del seu lideratge.
Va escriure que hauria volgut donar més suport als seus intents d’impulsar canvis al projecte quan en va tenir l’oportunitat.
De Valk, que seguia la conversa al Slack de la comunitat PostStatus, va respondre amb un emoji d’arronsar les espatlles.
De les crítiques a les eines: arriba el Core Dev Environment Toolkit
Un dels problemes més recurrents als Contributor Days de les WordCamp és que els assistents passen tota la sessió intentant configurar el seu entorn local i mai arriben a contribuir.
Per resoldre-ho, s’ha publicat el WordPress Core Dev Environment Toolkit, una aplicació d’escriptori disponible per a macOS, Windows i Linux que munta un entorn complet de desenvolupament de WordPress Core sense cap prerequisit.
El procés es redueix a instal·lar l’app, triar un directori, fer clic, i tenir llest un repositori clonat de wordpress-develop amb un servidor de desenvolupament en marxa i la capacitat de fer canvis i generar un pedaç llest per adjuntar a Trac.
L’eina està pensada especialment per al context dels Contributor Days, on l’objectiu és que algú pugui passar d’assistent al seu primer pedaç en una sola tarda. Els organitzadors poden compartir l’enllaç de descàrrega amb els participants abans de l’esdeveniment perquè ho instal·lin a casa amb bona connexió, ja que la descàrrega és una mica pesada.
L’equip Meta obre la porta a l’automatització
En línia amb el que hem dit anteriorment sobre l’excés de processos manuals, Matt Mullenweg va publicar a Meta una convocatòria oberta perquè qualsevol contribuïdor proposi processos de WordPress.org que es podrien automatitzar.
Les respostes de la comunitat dibuixen bé on són els colls d’ampolla més evidents. La revisió de plugins és la més esmentada: amb més de 500 enviaments setmanals i temps d’espera que superen les dues setmanes a la primera revisió, hi ha qui proposa que la IA faci el primer pas i els revisors humans es centrin en casos límit, apel·lacions i informes de seguretat.
Altres propostes cobreixen àmbits diversos:
- L’aprovació d’esdeveniments de la comunitat, on el procés també es pot allargar setmanes.
- Una primera resposta automàtica als fòrums de suport.
- El triatge de tiquets de Trac, que inclou detectar duplicats, demanar informació que falta i arxivar tiquets inactius.
- La generació automàtica de resums setmanals dels equips a partir dels registres de Slack i GitHub.
- La revisió automatitzada completa de temes per al directori, sense intervenció humana.
La resposta de Mullenweg va ser escueta però clara: “prepareu-vos, tindrem molts Wapuus corrent per tot arreu”.
L’equip de Comunitat tanca els patrocinadors globals per al 2026
L’equip de Comunitat ha anunciat els patrocinadors globals del programa d’esdeveniments per al període que va del segon trimestre del 2026 al segon trimestre del 2027. Són tres organitzacions: Automattic, amb les seves marques Jetpack i WordPress.com, i Hostinger com a Global Leaders, i Woo com a Regional Powerhouse.
El seu suport cobreix els costos operatius que fan possibles les WordCamp i les Meetup al llarg de l’any: lloguer d’espais, càtering, equips audiovisuals, les llicències per a més de 685 grups actius arreu del món i les assegurances dels esdeveniments. Els organitzadors d’esdeveniments del 2026 han d’incloure els logos d’aquests socis als seus webs i poden contactar amb cada empresa per confirmar quina marca concreta els representarà al seu esdeveniment.
Recordeu que aquest pòdcast es distribueix amb llicència Creative Commons com una versió derivada del WPpodcast en espanyol; tens tots els enllaços per ampliar la informació i el pòdcast en altres idiomes, a WPpodcast.cat.
Una abraçada, i fins al pròxim programa.
Deixa un comentari